Eth Cau de Pineda

Eth Cau de Pineda
Er Agropament Escòlta e Guia Montpalau ei ua organizacion sense anim de lucre, que trebalhe en Pineda, tà educar as joeni seguint es directritzes de Minyons Escoltes e Guies Sant Jordi. Eth sistèma pedagogic dera nòsta entitat, vò formar persones laguens d'un encastre que contemple tres opcions principaus; espiritualitat, país e natura. Aguesti punts, se tracten tostemp des dera coeducacion.
Er Escoltisme en Pineda a 5 branques que son Castors/Llúdrigues (6 e 7 ans), Llops/Daines (8-11 ans), Ràngers/Noies Guies (12-14 ans), Pioners/Caravel.les (15-17 anys) e Truc (17-19 anys). Èm un centenar de mainatges e joeni e ua vintea de caps (o monitors) que hèm era nòsta faena de forma altruïsta.
Eth Cau de Pineda neishec en 1962 e eth nòste prètzhèt educatiu a foncionat de forma ininterrompuda en Pineda. Eth nòste mocador ei de color lila e auriò, que simbolize eth color dera auzina quan creme en un huec de camp.

Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEG) ei un moviment d'educacion en léser qu'aufrís as gojats e gojates era aventura de créisher, apréner e hèr projèctes en grop a trauèrs deth metòde escòlta damb er objectiu que sigam persones compromeses, damb ganes de gaudir dera vida e de hèr-la gaudir as auti. Era nòsta proposicion educativa preten que cada gojat e cada gojata, que cada joen, esdevengue protagonista deth sòn pròpri projècte e des accions que decidís en equip, damb era finalitat d'apréner e, ath viatge, de construsir ua societat mès umana, mès acuelhedora, mès toleranta, mès participativa, democratica e solidària.
Tot açò se hè mejançant es cinc dinamismes deth mètode escòlta que son: era educacion tara accion, eth progrès personau, eth petit grop, eth compromís e er afrairament universau.

Er Escoltisme arribe en Catalunya dera man de Josep Maria Batista i Roca a començaments deth sègle XX e Mossèn Batlle le poténcie encara mès. Er escoltisme s'esten per Catalunya formant un gran teishit associatiu molt actiu.

Es instalacions deth Cau de Pineda.
Ei ua masia documentada des deth sègle XIV, dera família Coll, qu'obtenguec des Vescomptes de Cabrera eth dret de notaria enquia començaments deth sègle XVIII. En cruent atac des corsaris turcs a Pineda, en 1545, eth notari Jaume-Joan Coll, siguec captivat e mès tard liberat. Pr'amor d'açò , en 1561 se bastic ua tor de defensa ena masia.
Eth nòste cau (es nòstes installacions) se tròbe just ath dauant dera Glèisa de Santa Maria de Pineda. Era masia ei de proprietat municipau e eth prumèr pis ei eth nòste espaci. Es nòstes installacions son adaptades entà minusvalids e dispausam de toti es servicis que requerís era normativa.

Eth nòste pòble.
Parlar de Pineda ei parlar de mar, mès tanben de montanha. Pineda a ua extensa plaja e es sues montanhes son integrades laguens deth Parc Naturau deth Montnegre-Corredor. Auem un excellent espaci naturau, de masies, edificis istorics, vegetacion... Destaquen elements arquitectonics com eth nuclèu istoric dera vila, er Aqueducte roman, eth Castèth de Montpalau, Sant Pere de Riu, eth paratge naturau deth Salt, Hortsavinyà, etc.
Pineda ei un pòble costanèr entre Girona e Barcelona, en Catalonha. S'i arribe pera Carretèra N II, que crotze eth municipi. Tanben s'i pòt arribar pera autopista C32.
Tanben i a linha de trèn, era C1 de Rodalies de Renfe. I a un trèn qu'enlace damb Barcelona cada mieja ora. Tanben s'i pòt arribar des de Girona hènt trasbòrdament ena estacion de Maçanet-Massanes.

Tà vier tà Pineda.
Sonque ac auetz de demanar, mès açò òc, damb pro auança, ja que cau programar es estades en nòste cau. Ath delà, exigim un projècte escòlta que justifique era estada enes nòstes installacions. Eth nòste locau non ei un otèl.
Entà mès informacion, podetz trucar tath telefon +34 93 762 36 60 (Francesc) o ben enviar un e-mail a pinedatecau@hotmail.com

Gràcies a la Manuela per la traducció!